...

-¡No se puede tener todo!
-No es todo lo que quiero...




shhh...




Silencio.
Silenci.
Silence.

BL

Somriu!

Només cinc minuts de descans en tot el dia, cinc minuts per poder deixar volar la imaginació o el que fos. Cinc minuts de tranquil·litat, felicitat... i allà a les escales mecàniques com cada dia recordà...

Ja feia temps que no somreia, i no per que no volgués sinó perque sincerament no em venia de gust. Tot el dia havia d'aguantar que la gent em preguntés:

-Que et passa maca?
-Res -deia jo tota seria (com sempre).
- I si no et passa res per que no somrius?
-Doncs per que no em ve de gust.
-Si no et ve de gust serà per que alguna cosa et passa maca.

Però no ho entenc, és obligatori somriure? Per què? En quin article constitucional posa que qui no somrigui està en perill d'interrogatori?

Simplement un bon dia les vaig guardar totes en una capseta per donar-les a un gran arbre. Tots els meus somriures des dels més idiotes fins als més sincers serien per aquell arbre.

Només volia que l'arbre digues: "Què és això?" Llàstima que estigues al costat d'un riu, i sense ni adonar-se'n la capseta va caure i va enfonsar-se. L'arbre ni tant sols la va mirar i ara gràcies a això ja no puc somriure, totes les meves rialles estaven guardades a la capsa enfonsada...

La rutina torna... el control, el final de les escales.

BlueLight

Nyi té pressa

Només cinc minuts de descans en tot el dia, cinc minuts per poder deixar volar la imaginació o el que fos. Cinc minuts de tranquil·litat, felicitat... i allà a les escales mecàniques recordà aquella faula...

Mil cops les havia vist passejant. Eren perfectes, majestuoses, fines i elegants i una trampa mortal! Desprès de ploure era quan li agradaven més! Plenes de gotes, aleshores deixaven d'esser perfectes, majestuoses, fines o elegants i es transformaven en una sintonia perfecta feta per elles; les aranyes.

Oh! com li agradaven aquelles teranyines que ella no sabia fer. La Nyi tenia un problema, com totes les aranyes volia fer-se la teranyina i no tant per menjar -que també- sinó per poder gaudir de la seva obra de lluny.

Havia planejat fer-la a la vora d'un descampat i que quan marxes el sol pogués veure la seva teranyina taronja, o posar-la a prop del mar per poder tocar l'escuma des d'allà.
Qui sap, potser algun dia podria fer-la de tal manera que voles i veure-ho absolutament tot des d'allà, pilotant la seva teranyina o deixar-se portar per el vent i transformar-lo a ell en el pilot.

La seva teranyina no era una necessitat, era un somni de felicitat. I tenia presa en complir-lo.

Mil vegades havia començat a fer les teranyines i mil vegades no havia pogut acabar, era impossible! Anava massa ràpid i no era capaç de fer-ho bé. Es posava nerviosa i ho deixava a mitges o la teranyina no podia més i queia.

Un dia passejant va veure'l allà, quiet, quanta preciositat. Era gran, bell, va mirar-lo durant hores perquè apartar la mirada seria una falta immensa de respecte. Havia estat tota la vida buscant-lo.

Era l'arbre perfecte per fer la seva teranyina. Les seves arrels sobresortien del terra, tenia ja molt anys i es podia veure -quantes histories viscudes- en canvi les seves branques eren llargues i fines, tota aquella força del tronc marxava per les branques. I les fulles... verdes, verd intens que es transformava en blau era increïble.

Va començar com sempre: Malament.

No, no, no! allò no podia ser! No aquest cop. Aleshores la Nyi va pensar "Trigaré el que faci falta, però vull veure aquí la meva teranyina"

...

Les escales havien acabat... toca viure la rutina.

BlueLight