Nyi té pressa

Només cinc minuts de descans en tot el dia, cinc minuts per poder deixar volar la imaginació o el que fos. Cinc minuts de tranquil·litat, felicitat... i allà a les escales mecàniques recordà aquella faula...

Mil cops les havia vist passejant. Eren perfectes, majestuoses, fines i elegants i una trampa mortal! Desprès de ploure era quan li agradaven més! Plenes de gotes, aleshores deixaven d'esser perfectes, majestuoses, fines o elegants i es transformaven en una sintonia perfecta feta per elles; les aranyes.

Oh! com li agradaven aquelles teranyines que ella no sabia fer. La Nyi tenia un problema, com totes les aranyes volia fer-se la teranyina i no tant per menjar -que també- sinó per poder gaudir de la seva obra de lluny.

Havia planejat fer-la a la vora d'un descampat i que quan marxes el sol pogués veure la seva teranyina taronja, o posar-la a prop del mar per poder tocar l'escuma des d'allà.
Qui sap, potser algun dia podria fer-la de tal manera que voles i veure-ho absolutament tot des d'allà, pilotant la seva teranyina o deixar-se portar per el vent i transformar-lo a ell en el pilot.

La seva teranyina no era una necessitat, era un somni de felicitat. I tenia presa en complir-lo.

Mil vegades havia començat a fer les teranyines i mil vegades no havia pogut acabar, era impossible! Anava massa ràpid i no era capaç de fer-ho bé. Es posava nerviosa i ho deixava a mitges o la teranyina no podia més i queia.

Un dia passejant va veure'l allà, quiet, quanta preciositat. Era gran, bell, va mirar-lo durant hores perquè apartar la mirada seria una falta immensa de respecte. Havia estat tota la vida buscant-lo.

Era l'arbre perfecte per fer la seva teranyina. Les seves arrels sobresortien del terra, tenia ja molt anys i es podia veure -quantes histories viscudes- en canvi les seves branques eren llargues i fines, tota aquella força del tronc marxava per les branques. I les fulles... verdes, verd intens que es transformava en blau era increïble.

Va començar com sempre: Malament.

No, no, no! allò no podia ser! No aquest cop. Aleshores la Nyi va pensar "Trigaré el que faci falta, però vull veure aquí la meva teranyina"

...

Les escales havien acabat... toca viure la rutina.

BlueLight